A partir de mitjans de segle XVIII, la xocolata comença a transformar-se de líquida a sólida. De mica en mica, es va popularitzant entre totes les classes socials, no només les classes benestants, que n’havien gaudit fins llavors.

LA POPULARITZACIÓ DE LA XOCOLATA

1720: El cacau es classifica botànicament.

El nom que li donen és Theobroma cacau (theos, que ve del grec i vol dir déu, i broma, també del grec, que vol dir ‘aliment’; i cacau, que ve de la llengua asteca i és el nom de la llavor de l’arbre del cacau).

1728: Joseph Storrs Fry solidifica la xocolata per primera vegada. El seu invent era un molí que aconseguia elaborar una massa de xocolata sòlida.

1777: El senyor Fernández crea la primera fàbrica mecanitzada de xocolata a Barcelona.

1778: Doret inventa una màquina per moldre la pasta de cacau i incorporar-hi sucre.

1847: Per primera vegada, es comercialitzen rajoles de xocolata, a Anglaterra.

FORMES DE CONSUMIR EL CACAU

EN POLS: 100 % cacau o cacau en pols edulcorat, per mesclar amb líquids.

SÒLID: xocolata solidificada. El format més habitual és la rajola de xocolata. La xocolata se solidifica gràcies a la part grassa del cacau.

LÍQUID: hi ha formats de xocolata líquida. La seva composició pot variar, i pot contenir més o menys aigua, llet, nata… També pot contenir més o menys sucre i/o més o menys quantitat de cacau.